SPIRANTHES SPIRALIS

Spiranthes Spiralis 

Avui ens toca parlar de l´última espècie d'orquídia silvestre que floreix a casa nostra. No és ni més ni menys que la Spiranthes Spiralis , "cosina germana " de la Spiranthes Aestivalis que ja vaig presentar-vos fa uns mesos al bloc. 

Aquesta a diferència de la seva "cosina" la trobem en terrenys més secs i no pràcticament a a dins de l'aigua, una planta molt delicada amb una forma d'espiral que provoca una sensació de moviment quan la mires que et fa mirar-la i remirar-la durant una bona estona. 

Aquestes encara estan a l'inici de la floració i d'aquí uns dies n'hi haurà algun grup en millors condicions fotogèniques i segurament amb una millor llum però no m'he volgut estar de compartir-les amb vosaltres. 

NIT A TUDELA

Nit a Tudela

Fa uns dies amb la gent d'ACFAE vàrem fer una sortida nocturna a Cap de Creus, i en especial voliem anar a aquest bonic indret de la Costa Brava.  

El paratge de Tudela, on antigament hi havia hagut el Club Med , un "resort" amb casetes en un lloc idíl.lic,  que fa uns anys es va enderrocar per tornar-lo a un estat més o menys natural.

La veritat és que l'indret és d'alló més interessant amb moltes roques amb formes capritxoses que fan volar l'imaginació . Aquesta depenen dels traguinyolis de ratafia que un hagi pres per anar més o menys accelerada però això ja seria un altre tema.  Un terreny on molta gent a fet volar la imaginació potser el més conegut és Salvador Dalí ,amb la seva obra El Gran Masturbador, inspirada en una roca d'aquest indret, entre moltes altres. 

I un arbre al que li vull dedicar aquesta primera entrada d'aquella jornada ja que li vàrem intentar treure el suc fotogràficament jugant amb els núvols empesos per la forta Tramuntana , la contaminació lumínica i la lluna que jugava a cuit i amagar. 

I una imatge d'una roca animal, desde una àguila , a un porc, passant per un gos ... 

MILKY WAY

Milky way a Cap de Creus.

 És molt trist per un Empordanès com jo reconeixer que no havia anat mai a Cap de Creus a fer fotos, ni tan sols trepitjat el Far del mateix. Un indret impresionant que no deixa indiferent però que a vegades descuidem al tenir-lo tant a prop de casa. Dit això fa uns dies amb uns bons amics vam decidir acostarnos-hi a fer alguna foto nocturna. El dia no prometia gaire, massa dies sense ploure el cel gens net però el resultat tot i no ser cap maravella m'ha fet gràcia penjar-lo per que hi podeu donar un cop d'ull. 

Una impresionant roca del Cap de Creus , com un falcó mirant-se la via , o també carinyosament "la gallina"

La següent imatge la trobo molt representativa, com els dos personatges, donen dimensió a la inmensitat que ens envolta i com la contaminació lumínica es vol menjar les estreslles.

FLOR DE NEU

EDELWEISS 

FLOR DE NEU 

   Amb la calor d'aquests útlims dies m'ha vingut de gust publicar una entrada sobre aquesta petita maravella. No és altra que la Leontopodium alpinum , coneguda com a Edelweiss o flor de neu. 

Una planta greument amenaçada i protegida a casa nostra, que és localitza en molts pocs indrets del nostre territori i a una considerable altura. 

La llegenda fa d'aquesta, una planta molt especial. 

A aquesta flor, que és la flor nacional de suïssa és considerada un símbol de valor i coratge.

La llegenda més estesa és que els homes per demostrar que estaven enamorats havien de pujar a les muntanyes a buscar una i lliurar a la seva estimada, recordar que el més normal és que estiguessin a uns 2.000 metres d'alçada ...

També s'explica que va prendre el seu color de la lluna i que és capaç de fugir dels esforços dels homes que la persegueixen. Aquesta flor representa l'amor etern i el seu nom significa "noblesa blanca".

                                                          font: www.florsdecatalunya.cat

A la zona on vàrem anar era realment un espectacle, amb unes vistes realment molt espectaculars del Berguedà i crec que la imatge que encapçala aquesta entrada la fa prou especial, tant per el que representa aquesta mítica flor com per un dels icones d'aquesta bonica comarca. 

Realment va ser molt difícil trobar aquest enquadrament el vaig imaginar al veure una foto d'un company a la pantalleta de la càmera en la que hi apareixia una flor de neu i un tros de muntanya de fons. l'hii vaig comentar, seria genial posarla al vell mitg dels dos pics del  Pedraforca . Quan ja marxavem vàrem baixar per un altre angle de la muntanya i en un sortint de la montanya i havia aquesta preciositat. Vaig  haver d'expremer el màxim el diafragma, f32 ( mai havia fet una foto a aquesta obertura ) de la càmera per treure una profunditat de camp suficient per que es reconegues el que volia plasmar. Per la perillositat de l'indret encara estic prou content del resultat tot i que no era la idea original, ( cosa que vaig provar) pero la diferencia de plans feia que el resultat no fos satisfactori.

Nomes desitjar-vos que passu aquesta calor com millor pogueu. 

Pocs moments abans de fer la primera imatge baixant pel mitg del bosc un petit raig de llum il.luminava aquesta petita maravella i no vaig poder estar-me d'inmortalitzar-la .

COEGLOSSUM VIRIDE

Coeglossum Viride 

Avui toca parlar d'una petita orquídia molt escassa a casa nostra, per això esta inclosa en el catàleg de flora protegida. És de les que anomenem de punt vermell.

Estem parlant del coeglossum viride , o orquis verd, una petita planta les que vaig fotografiar de no més de 10 cm, que son realment difícils de veure al mitg de l'altra herba per la seva poca vistositat. No és que siguin molt atractives o molt espectaculars pero tenen el seu encant. Al apropar-te, algunes de les plantes presenten uns labels d'un color vermellòs que les fan prou vistoses. Els pol.linis sempre m'han fet pensar en els ulls d'una careta prou sonrient i divertida. 

Una petita planta de coeglossum viride a l'ombra d'una nigritella nigra que serà objecte de la pròxima entrada al bloc. Sempre cal estar atent i amb la ment oberta, com va ser el cas d'aquest dia, pujar a 1800 m  d'altitud per trobar les nigritella i tenir la sorpresa de quan enquadres a la càmera veure una petita planta que et molesta en l'enquadrament i resulta  , quan t'hi fixes millor  que tens una petita orquídia que no contaves trobar, i l'alegria és doble. 

SPIRANTHES AESTIVALIS

Spirantes Aestivalis

Avui toca parlar d'una de les últimes orquídies de la temporada a casa nostra , aquesta és la Spiranthes aestivalis o espirant estival.  Com indica el seu nom és una petita orquídia amb una forma, bastant diferent de les altres, que te la seva infloresència en forma d'espiral com el seu nom indica. 

La veritat és que és blanca, bastant "lletjota" i exageradament difícil de fotografiar principalment pel seu hàbitat ( toca posar els peus en remull ) 

La primera vegada que la vaig veure en foto hem va venir a la imatge una foto que volia fer a aquesta orquídia, i sense ser exactament el que volia plasmar en la idea original si aproxima prou com per que serveixi de portada a l'entrada del bloc. Potser es ser una mica agoserat al utilitzar una imatge en blanc i negre d'una flor, però és com la vaig imaginar i com vull transmetre-la.

L'hàbitat on viu aquesta senyoreta és d'alló més curiós , viu entremig de les roques en el curs dels rierols, un lloc ben difícil ja que el volum de terra que te per poder viure és limitadíssim i fàcilment rentat per les crescudes dels rius de casa nostra que tot i que la major part de l'any el seu estat és gairebé sec quant plou gran quantitat d'aigua circula de amb una força descomunal. Segurament per això es troba en molt pocs llocs del nostre territori. 

Les orquídies com moltes altres plantes necessiten els seus pol.linitzadors per tal de poder aconseguir trapassar el pol.len d'unes flors a les altres, en aquest cas solen ser generalment pol.linitzadors molt específics que limiten molt que puguin expandir-se com a població de gran manera. Aquí us deixo unes imatges d'un petit pol.linitzador que vaig poder captar mentre feia les fotos d'aquests petits exemplars. El més curiós de veure és com porta enganxats al cap els pol.linis de la flor. 

ANACAMPTIS LAXIFLORA

Anacamptis Laxiflora

Algunes vegades quan arrives al lloc en el cas de les orquidies  ja suposes el que et trobaràs, com era en aquest cas. Aquest any degut a les altes temperatures tota la floració ha anat molt ràpida i la falta de pluges no ha ajudat gens. Aquest es el cas de les anacamptis laxiflora, que quan vaig anar-hi ja imaginava que estarien al final de la seva floració.  

Una orquídia prou abundant a casa nostra típica dels prats humits, i sobretot de les closes, un terreny típic de les parts fondes de l'Empordà. 

Com que la majoria de flors ja estaven passades vaig voler buscar la part més "minimalista" espero que us agradin.