Avui presentem la primera Ophrys de la temporada que surt a casa nostra, no és altra que la Ophrys forestieri, anomenada normalment dins del grup de les "Fusques". Un tema molt complex on un pot parar bastant " lero " , coses de la taxonomia.
Es una petita ophrys prou abundant a casa nostra i que la podem observar durant bastant de temps , primer amb una sola flor oberta i després a mida que va creixent va agafant una forma molt més estilitzada.
Encara que no fagi molt fred un parell d'individus aprofitaven per refugiar-se dins i sota les flors
Sempre hem fa gràcia quan pots fotografiar el "cadaver" de l'any passat. El que significa que la planta va poder fructificar i que en un futur te la possibilitat de multiplicar-se.
Himantoglossum Robertianum Comença la temporada d'orquídies a casa nostra, i com cada any és la "Barlia Robertiana" himantoglossum robertianum, o com cada un li vingui de gust, la primera de treure el cap. Aquest any amb aquestes altes temperatures i ha alguna altra espècie que esta a punt de florir, si alguna gelada no les malmet abans, els properes dies veure com avança tot plegat. Una de les que els Empordanesos tenim més vista, ja que és abundant per molts camins de casa nostra, pero sempre fa il.lusió anar arrant de mar cap a l'Empordà petit i també de l'Alt Empordà per començar a disfrutar-les , espero que us agradin.
Avui hem venia de gust ensenyar-vos unes imatges que fa uns mesos que tenia reposant a l'arxiu. Son d'una sessió fotogràfica amb models que vàrem fer amb la gent de l'ACFAE
Realment és un típus de fotografia que no havia practicat mai i considero que va ser una sessió prou profitosa, més per la bellesa de les models i el saber fer que no per la meva capacitat de plasmar-ho. Espero que usa agradin.
Aquesta bonica guilla Empordanesa, fotografiada a Pals aquest matí, ha estat una excel.lent model. Deixant que durant uns instants li fessim una petita sessió fotogràfica en ple dia, realment bastant extrany al ser un animal de costums més aviat nocturnes.
Un animal elegant del que tenim la sort de poder gaudir a casa nostra.
Si els animals més coneguts de Madagascar son els lemurs, segurament els següents i més vistosos son els camaleons, de diverses espècies i subespècies moltes d'elles endèmiques de l'Illa. En vàrem poder veure bastants de diferents, desde arborícoles a terrestres, grans i petits però el que si que es important dir que sense els guies i els "pisteurs" com anomenen als rastrejadors que es dediquen a buscar-los en les reserves, realment dificilment n'haguessim vist cap per la seva capacitat de mimetisme i camuflatge.
El més espectacular de tots el Camaleó de Parson per el seu tamany i els seus colors:
Poder Gaudir d'un exemplar que acava de canviar de vestit te un encant especial amb els seus intensos colors
I mai no ens deixa de sorpendre la natura. Com es poden aguantar aquests animalons entre les branques enrotllant les seves cues amb unes textures impresionants que contrasten amb els colors intensos de la llum de tarda.
INDRI INDRI Un dels majors atractius de Madagascar es la seva biodiversitat i probablement el major exponent d'aquesta son els lemurs. Els primats endèmics de l'illa. Començarem per l'Indri , ja que és el primer d'aquests que vàrem poder observar el primer dia en els boscos humits i primaris de Mantadia. Realment va ser molt difícil de fotografiar-los sota una pluja insistent durant tot el dia però això va fer que poguessim captar-los en el seu hàbitat natural que per alguna cosa s'en diu "bosc plujós", el fet de poder gaudir d'aquests animals en un bosc primari, del qual en queden molt poques hectàrees en tot Madagascar, dificulta molt l'obtenció de bons resultats per l'altura i la densitat dels arbres però realment és una experiència impresionant gaudir d'un paisatge inalterat durant segles.
Algunes vegades t'emportes alguna sorpresa, com pot ser a 20 metres d'altura fotografiar un indri en una branca on una orquídia epifita aprofita la humitat del bosc amb unes vistes impresionants sobre tota la vall.
El següent dia que vàrem poder disfrutar d'aquests preciosos animals era al parc nacional d'Andasibe i tot i que les condicions de llum eren molt més dures vàrem poder gaudir-los desde molt més aprop.
Realment els moments més divertits eren poder veure com les cries de diferents edats jugaven amb els pares, s'alimentaven o simplement passejaven en el llom d'aquests.
Però segurament un dels moment més emotius del viatge va ser quan vàrem poder gaudir dels crits dels Indris, desde sota mateix dels arbres en que ells estaven descansant a uns 10 o 15 metres d'altura. Tot i que ja els haviem sentit en dies anteriors a la llunyania, ja que aquests els utilitzen per avisar-se entre diferents grups o famílies quan hi ha algun perill, pertant és realment un so fort i penetrant. El fet de sentir-los desde tant aprop és un moment màgic que vaig intentar captar amb el mòbil en un petit video de l'estat en que estavem els companys del viatge, tot i que la qualitat no es gaire bona crec que es un bon document i si més no un bon record.
El Regne dels Baobabs Tots tenim algunes imatges gravades a la nostra retina, o en els nostres records. En el meu cas una d'aquestes es la de la famosa avinguda dels Baobabs. Un arbre d'alló més curiós que moltes vegades dona la sensació que esta plantat de cap per avall . Aquest any finalment he pogut aconseguir un dels somnis que tenia feia molts anys ,desde que vaig veure aquelles imatges per primera vegada. Han estat 18 dies molt intensos junt amb un excel.lent grup de gent, amb moltes vivències i molts quilòmetres per un país excepcional on gran part de les espècies que hi viuen son endèmiques, es a dir que no les trobem en cap altre lloc del mòn. Aquest serà el primer de tota una sèrie d'entrades repassant aquest fantàstic viatge i excepcional país amb els excepcionals paisatges malauradament destruits per la desforestació, les espècies que hi viuen i com no la seva gent.
